Després de dos anys, amb una pandèmia i molta pantalla pel mig, tenim la sort de poder tornar a fer la festa de final de curs al pati de l’Escola davant tots vosaltres.
La festa de final de curs a l’Escola la vivim intensament tan alumnes com mestres, és el moment de màxim treball en equip. Pensem que és una forma molt bonica de tancar tot allò que hem après i viscut durant el curs, i a través de la música, tenim la eina per fer-ho, perquè la música té aquesta màgia catalitzadora i alhora transmissora de missatges i emocions.
Què aporta als nostres infants pujar a l’escenari?
- Fer pinya amb el grup. Tothom està contribuint a un objectiu comú, no es competitiu, reforça l’empatia i treball en equip. Cada infant entén que depèn de la resta, i la resta depèn d’ell o ella.
- Enforteix l’autoestima, l’autorealització i la seguretat en un mateix/a. La consciència de ser el centre d’atenció imposa, ens fa vulnerables, però alhora ens empodera i ens fa créixer.
- Exercita la memòria, l’atenció i la concentració.
- Fomenta la iniciativa, la creativitat i el sentit estètic.
Els nostres nens i nenes ja fa un parell de setmanes que estan assajant, i són moltes les emocions… per una banda, les ganes de pujar a l’escenari i passar-s’ho bé, però per altra banda els poden sorgir els nervis, la vergonya i la por escènica. Les reaccions més freqüents son conductuals: parlar ràpid, ganes de fugir o quedar-se immòbil, descontrol al tocar o cantar, accelerar el tempo, cantar fort i sense escoltar als altres, etc.
Com fem front “als nervis, les vergonyes i la por escènica”
- Fem experimentar l’escenari des de ben petits, això farà que no tinguin por escénica a mesura que va augmentant l’edat.
- L’assaig general és imprescindible ja que veure’s i sentir l’espai, controlar els temps, l’entrada i la sortida, la salutació, veure les actuacions de les altres classes, etc. permet controlar factors importants de l’escenari.
Assajar la representació «in situ», en el lloc on es farà l’actuació, per tal que dominin l’espai, la situació i l’acústica.
- Preparem les obres per tal que els infants no tinguin inseguretats i tinguin la sensació, la tranquilitat i la seguretat que dominen allò que han de representar, tocar o cantar per tal de disminuir l’angoixa i gaudir del que fan.
- Ajudem a evitar pensaments com «em posaré nerviós/nerviosa», «se m’oblidarà»… i animem a substituir-los per pensaments positius, com ara «ho tinc controlat», «m’ho sé», etc.
- Quan arriba el concert hem de pensar en gaudir i no preocupar-nos per res més. Gaudir i fer gaudir!
- Pensar, parlar i reflexionar. Després del concert, fem una xerrada i comentem tots aquells aspectes que ens han ajudat a gaudir de l’actuació: la bona preparació? Abans de començar, hem pensat en quelcom especial? No mirar a ningú en concret? Respirar a fons abans de començar? Haver escollit una cançó que ens agrada molt? Somriure?
Per acabar, no voldriem deixar-nos dues paraules molt importants, emoció i motivació. L’emoció és necessària i farà que l’aprenentatge sigui efectiu. Si hi afegim la motivació en aquest cas, amb músiques basades en la percussió, amb la qual els nens i les nenes hi connecten en desmesura, el resultat no podrà ser millor.
