D’una manera sovint imperceptible durant tot el curs se’n parla. De vegades en forma de record o de cançó. A vegades amb il·lusió, creant expectatives, imaginant com serà.
Però un bon dia, quan s’acosta la calor, la mestra entra a la classe i deixa anar la notícia: aviat anirem de colònies! I aquí és on, any rere any, comença tot.
Primer fer la motxilla, les bosses amb les mudes, la roba per si plou, la de la piscina, la llanterna! Que ningú es deixi la llanterna amb les piles carregades i la roba del sopar de gala! Aquesta és la més important. Cal fer una bona selecció del pijama, perquè tothom sap que, de colònies, no s’hi pot anar amb un pijama qualsevol.
Però amb la motxilla, també apareixen neguits i pors, sobretot per part dels més petits, dels nens i nenes de Míster Xips que no hi han anat mai. I si m’enyoro a la nit? I si se m’escapa el pipí? Aquestes pors es barregen amb l’emoció de dormir plegats per primera vegada, amb els plans d’escapades nocturnes que mai s’acaben complint, amb les parelles de l’autocar i de la llitera, fent un garbuix emocional que sovint se’ls col·loca a l’estómac dies abans de marxar.
Per això les famílies i els mestres hem d’oferir als infants espais per poder-ne parlar, per a què puguin expressar els seus neguits. Potser no podrem fer que aquests se’n vagin, però sí que es facin petits i els nens i nenes se sentin acompanyants. És important, validar les seves emocions, dir-los que és normal que estiguin amoïnats, que als adults quan érem petits també ens passava. Que potser hi haurà algun moment que trobaran a faltar a la gent que estimen. Però que les estones de riures i joc seran molt més grans i que segur que tornaran amb la motxilla plena de bons records.
Perquè quan pugin a l’autocar, els descobriments, les bromes, les aventures, el contacte amb la natura i, sobretot els amics esdevindran protagonistes durant el dia i la nit.
Marxar de colònies tots junts, de primer a cinquè, permet treballar no tan sols la cohesió grupal sinó, el sentiment de pertinença a l’Escola i els vincles entre grans i petits. Ens ofereix la possibilitat gaudir de la natura i descobrir-nos a nens i mestres en un altre context. Fomenta l’autonomia, la gestió personal i emocional dels infants.
Però sobretot, és una pàgina especial dins la història de tots els nens i nenes de l’Escola que s’escriu de nou cada any. Una que recull moments inoblidables amb els companys, aquells que els acompanyaran durant aquesta part del viatge i que estaran al seu costat al llarg d’aquesta etapa. Una que no parlarà de projectes, ni racons, ni espais matemàtics… sinó d’aquella cançó que cantaven abans de dinar, d’aquell joc de nit on van confondre un arbust amb un porc senglar, de quan van apagar el llum per anar a dormir i aquella companya va fer una broma i tothom va riure, fins i tot la mestra i d’una muntanya d’experiències que segur recordaran un dia quan siguin grans i es tornin a trobar.
