Dels Centres d’Interès als Reptes d’Aprenentatge

L’essència metodològica de la nostra Escola parteix dels moviments de renovació pedagògica de la “Pedagogia activa” de finals dels anys setanta. Emparentada amb els mètodes Decroly i Montessori es basa en l'”aprendre tocant” on l’infant té un paper actiu en l’aprenentatge i on el mestre l’acompanya, el guia i vetlla per l’assoliment dels objectius pedagògics que s’han proposat.

Amb seixanta-cinc anys d’història, inicialment l’Escola era un parvulari, al número 13, i es va anar ampliant progressivament en el número 9 per fer-hi la primària. Des dels primers anys, els aprenentatges bàsics se seqüenciaven en unitats grans dins l’àrea d’observació. Eren els Centres d’interès de l’Educació Infantil, i l’Observació de Primària que equivaldria al Medi Natural i Social actual.

Com avui dia, en el parvulari d’aquells anys, l’aprenentatge era globalitzat, a partir d’aquests “Centres d’Interès”. Partien dels noms de les classes. (Peixos, Orenetes, Esquirols… on es treballava l’aigua, l’aire i la terra), el pas del temps amb les estacions, el foc a l’hivern… Sempre que fos possible apropant l’entorn natural als infants més petits.

Quan els nens i nenes arribaven a primària s’introduïen les llibretes. Els infants tenien la llibreta blava de Llengua Catalana, la vermella de Matemàtiques, que són les mateixes que tenim ara, i una verda que se’n deia d’Observació. Ja des de l’inici de l’escola, no es feien servir llibres de text, només com una eina de consulta. Dins aquella àrea d’Observació es treballaven temes com El Barri, el Cos Humà, Les plantes…

Segur que tot això us sona i podeu reconèixer la nostra Escola en aquella Escola d’abans, no trobeu?

Aquells Centres d’Interès i aquelles Unitats d’Observació han anat evolucionant i transformant-se al llarg dels anys, però encara conserven l’essència d’aquells primers anys. L’observació acurada de la natura, del pas de les estacions. L’esperit científic, la creació d’hipòtesis, l’experimentació. El descobriment de l’entorn més proper, les sortides per posar context real a allò que es treballa a l’aula. Són aspectes que s’han mantingut al llarg dels anys perquè formen part de l’ADN de l’Escola.

Avui en dia, els reptes d’aprenentatge ens donen la possibilitat de plantejar altres formes de descobrir el món, partint del que volen saber els nens i nenes i tenint en compte els seus interessos i els seus coneixements previs es construeix el diari d’aprenentatge i allò que van aprenent queda recollit en forma d’àlbum.

L’avaluació i sobretot l’autoavaluació ha agafat presència i entenem que els nens i nenes han de prendre consciència d’allò que saben i allò que encara han de millorar. Han d’aprendre a aprendre per ser encara més partícips del seu aprenentatge.

La velocitat amb què canvia el món on vivim ens porta a reescriure i reestructurar la manera de treballar amb els infants gairebé diàriament. Però la forma d’entendre l’educació i sobretot d’ensenyar als infants a llegir el que passa al seu voltant i donar-los les eines per formar part i millorar la societat que ens envolta són les mateixes que les dels inicis de l’Escola, ja que aquesta, és l’essència de la Lys.