A l’Escola, aquest trimestre, hem engegat una activitat a la classe de “Pensar i Parlar” on se’ls proposa als infants que busquin entre els seus referents una dona que admiren.
Un cop els infants entenen tot el significat del verb admirar, busquen entre els adults propers aquesta dona que hi encaixaria i, posteriorment, es genera un debat sobre el perquè l’han triada i finalment la representen en un dibuix.
Hem observat que la majoria dels nens i nenes, sobretot els més petits, admiren la mare. També algunes àvies i tietes. Quan fem aquesta dinàmica amb infants més grans veiem que la mare encara és molt protagonista, però aquests mateixos infants proven de buscar altres referents fora de l’àmbit familiar i de vegades no en troben o són molt escassos. La pregunta immediata que ens fem tots és, passaria el mateix en aquestes edats si busquem en comptes d’una dona a la qual admirar, a un home? Ràpidament, ens venen al cap noms de diferents esportistes, escriptors, famosos de tota mena…
Segona conclusió. Els infants necessiten altres models de dones en la societat:
Més dones als mitjans de comunicació. Polítiques, esportistes, investigadores, metgesses, directores de cinema, etc. Més enllà dels àmbits clàssics femenins i dels estereotips.
Per altra banda, és important que les nenes tinguin referents de dones reals en l’àmbit estètic: joves, grans, amb cossos diferents, amb arrugues, amb cabells blancs… perquè si no es crea un cànon ideal de com ha de ser una dona que està molt allunyat de la realitat.
I per descomptat caldria tenir en compte la importància que els nens -en masculí- tinguin referents femenins interessants. Ara passa amb l’Alèxia Putelles del Barça, però hem d’anar més enllà, que hi hagi referents femenins que ells trobin interessants i s’hi emmirallin en tots els àmbits.
Fora bo que tant a casa com a l’Escola féssim una mirada crítica als referents actuals tant dels nens com de les nenes. Ells tenen com a referents futbolistes, youtubers, cantants de reggaeton que representen la masculinitat més clàssica i elles segueixen a moltes influencers a les xarxes que només valoren estar guapa.
Cal ser imaginatius i buscar fórmules per trencar amb tot això i donar-los nous referents. L’exemple l’hem vist a l’Escola. A la biblioteca, la col·lecció de contes “Els meus petits herois”, on s’explica la vida de Marie Curie, Jane Goodall, Jane Austen o Simone Beauvoir, entre d’altres, ha servit d’inspiració per nenes i nens que després d’haver-los llegit han trobat en la seva vida a una gran dona a la qual admirar i prendre com a model a seguir.
